Addició externa, addició interna, addició interna i externa.
(1) Barrejar amb pols de prescripció per formar grànuls (mètode d'addició interna). L'efecte de disgregació comença des de l'interior de les partícules, fent que es desintegrin completament. Tanmateix, a causa del fet que el desintegrant s'encapsula a les partícules i entra en contacte amb l'aigua lentament, i el midó i altres substàncies ja han entrat en contacte amb una calor suau durant el procés de granulació, l'efecte de la desintegració és feble.
(2) Barrejar amb partícules seques i pressionar en pastilles (mètode d'addició externa). Tot i que la velocitat de desintegració d'aquest mètode és relativament ràpida, la seva desintegració es produeix principalment entre partícules i, després de la desintegració, sovint apareix en estat granular en lloc d'una pols fina.
(3) Una part es barreja amb la pols de prescripció per formar grànuls, mentre que l'altra part s'afegeix als grànuls secs, es barregen uniformement i es comprimeixen en pastilles (mètodes d'addició interna i externa). Aquest mètode pot superar les deficiències dels dos mètodes anteriors i és un enfocament més ideal. Pel que fa a la quantitat de disgregant afegit durant la granulació i premsat de tauletes, es pot determinar segons la varietat específica. En general, la proporció d'addició és de 3 parts a l'interior i 1 part a l'exterior.