La PVP (polivinilpirrolidona), com a excipient medicinal, s'utilitza principalment per millorar la solubilitat dels fàrmacs i promoure l'absorció de fàrmacs. En les pastilles formades per PVP, el fàrmac es dissol ràpidament al tracte digestiu, provocant una inflor local i la desintegració de la pastilla, accelerant així el procés de dissolució i absorció del fàrmac. A més, el PVP també pot servir com a co-precipitant de fàrmacs, i el seu mecanisme d'acció és que el grup carbonil de les molècules de PVP es pot unir amb àtoms d'hidrogen actius en molècules de fàrmacs insolubles, formant enllaços d'hidrogen. D'aquesta manera, les molècules de fàrmacs que originalment eren difícils de dissoldre existiran en estat amorf a les macromolècules de PVP, mentre que l'alta solubilitat del PVP no es veu afectada, fent que aquestes molècules de fàrmacs insolubles siguin més fàcils de descompondre per l'aigua. Aquest efecte no només beneficia la dissolució dels fàrmacs, sinó que també allarga la seva eficàcia, com ara efectes significatius sobre fàrmacs com la penicil·lina, el cloramfenicol, la insulina, el salicilat de sodi, la procaïna i la cortisona.